INVITACIÓ AL JOC
A diferència de l'anglès o el
francès, en català distingim entre “tocar” i “jugar”, com si en realitat no parléssim de la mateixa cosa, com si l'ofici de músic no fos sovint, per desgràcia, com encetar una partida als daus,
com si la música no pogués expressar tots els estats sensorials que s'esdevenen en el joc o, simplement, com si fer sonar un instrument musical no representés posar-se a jugar —i també
jugar-se-la—. La cantant Diana Palau i el guitarrista Joel Moreno Codinachs ho tenen molt clar. Tan clar que, de ben segur que si per ells fos, en totes les llengües del món de l'acció de
manipular quelcom amb finalitats musicals se'n diria “jugar.” “(Amb) què juguem?,” preguntaria un intèrpret a un altre.
“(A) què juguem?,” es van
preguntar la Diana i el Joel quan ara fa ja uns quants anys es van trobar per fer música. Llavors van decidir produïr un disc a duet, Songs & Canções (2012), inici d'una fecunda
comandita que els ha dut a trepitjar escenaris de tota mena. Per si fóra poc, enguany reincideixen amb Play, treball en el qual, com un capritx juganer, barregen i agermanen diferents
formes i estils: de la bellesa del nou tropicalisme sensual de Lenine, a “Nem o sol, nem a lua, nem eu”, a la galanesa dels dos standards que interpreten —el gerswingnià “Embraceable You” i “I didn't know what time it was”, de la totèmica societat Rodgers & Hart—, passant pel pop
jazzy de “Something”, de George Harrison, i “Bring on the night”, d'Sting, i l'egància mesurada, també tropical, del “Chovendo na roseira”, d'Antonio Carlos Jobim, i “Down from Antigua”,
de Jim Hall, à la manière de Maria João en
el solo de veu. Però també hi ha lluiment en les composicions d'autòria pròpia: “Tu respiración”, una cançó melangiosa d'amor; “Are You Really Gone”, d'aire baladístic; i a l'envoltant “Blanc”.
Capítol a banda mereix “No moon (la lluna en un cove, i un rave!)”, una boutade deliciosa escrita pel dramaturg Jordi Oriol.
Standards?, pop?, bossa
nova?, cançó?... Play és el resultat d'una experiència en comú bastida des de la complicitat, d'un somni compartit, en vigília o no, d'un passeig a la recerca de diferents paisatges. Pel
camí, s'hi afegeixen companys de viatge: Jordi Santanach, Alejandro Di Costanzo, Paco Weht, Bernat Hernández, Oroitz Maiz, Guillem Arnedo i, fins i tot, el dramaturg Oriol practicant l'spoken
word. Tots ells contribueixen a l'excel·lent diversitat climàtica d'aquest treball. Ho fan perquè la Diana i en Joel els van convidar a jugar. I a tu i a mi també.
Martí
Farré
PLAY
Diana Palau & Joel Moreno Project
Veu: Diana Palau
Guitarra: Joel Moreno Codinachs
Saxo tenor (tema 8) i clarinet baix (tema 5): Jordi Santanach
Piano (temes 2 i 4): Alejandro Di Costanzo
Acordió (tema 3): Oroitz Maiz
Contrabaix (temes 2, 4, 5, 6, 7 i 10): Paco Weht
Baix elèctric (tema 8): Bernat Hernandez
Bateria (temes 2, 4, 5, 6 i 7): Guillem Arnedo
Percussió (temes 8 i 9): Acari Bertran
Rapsode (tema 2): Jordi Oriol
Tots els temes han estat arranjats per Diana Palau i
Joel Moreno.
Gravat a l’Estudi Laietana per Jordi Vidal els dies
30 de setembre i 1 d’octubre de 2014.
Mesclat i Masteritzat per Jordi
Vidal.
Fotografies: Gustavo Caprín